Les Cases de L’Onyar
Girona ofereix espectaculars imatges de carrerons costeruts, d’espais amb porxades i, sobretot, de les façanes de les cases de l’Onyar, el riu que travessa la ciutat, pintades de colors vius, que configuren la imatge més emblemàtica de Girona.

La Rambla de Girona
Espai urbanitzat el segle XIII per a la celebració del mercat, és un magnífic espai allargat arran del riu Onyar que té com a element característic les voltes, porxos baixos d’arcades desiguals, i que ha estat des d’antic el principal centre comercial i d’esbarjo de Girona on es concentren edificis d’interès, com ara la façana modernista de la casa Norat (1912).

La Catedral de Girona
A l’indret més genuí de la Força Vella s’hi troba la Catedral. Aixecada entre els segles XI i XVIII, es configura a partir d’un conjunt de murs i espais d’estils diferents, des del romànic (claustre i torre de Carlemany) fins al barroc de la façana i l’escalinata. El més singular és la gran nau gòtica (s. XV-XVI) que amb 23 m d’amplària és l’espai gòtic voltat més ample del món.

Els Banys Àrabs
Singular construcció romànica (s. XII), inspirada en els banys romans, que té els elements més admirables en l’estança de l’entrada destinada a vestidor i sala de descans, coberta amb volta anular, i en la cúpula sobre fines columnes i capitells bellament ornamentats que cobreix la piscina central.

Sant Fèlix
La primera catedral de Girona fins al s. X, és un dels edificis gòtics més representatius, sobretot l’esvelt campanar (s. XIV-XVI). D’aspecte encastellat, a capçalera romànica es va completar amb les naus gòtiques i la façana barroca (s. XIII-XVIII). El seu interior conserva obres d’art remarcables, com els vuit sarcòfags pagans i paleocristians (s. IV) i el Crist Jacent (s. XIV) del mestre Aloi.

El Call
Dins la Força Vella, un dels espais més emblemàtics és el Call jueu, format per un laberint de carrerons i de patis que mantenen l’aura dels temps medievals. És un dels barris jueus més ben conservats d’arreu del món i una mostra evident de la importància que va tenir la cultura jueva a Girona.

La força Vella
Els romans van aixecar al segle I aC una poderosa fortalesa que resseguia un perímetre gairebé triangular, una mena d’acròpolis, la Força Vella, molt ben protegida per murs bastits amb grans carreus de pedra. És el primer recinte de la ciutat, invariable fins al segle X dC i perceptible encara avui en alguns paraments de les muralles.

Sant Pere de Galligans i Sant Nicolau
La monumentalitat del temple, de planta basilical, i l’interès iconogràfic dels capitells de la nau central i del claustre d’aquest monestir benedictí (s. XII), avui destinat a museu, formen amb la propera capella de Sant Nicolau, utilitzada com a sala d’exposicions, un conjunt romànic dels més notables de Catalunya.

Plaça Independència
Projectada per Martí Sureda en el solar de l’antic convent de Sant Agustí, és la plaça per excel·lència de Girona, una plaça porxada de gust neoclàssic, molt concorreguda per la presència de nombrosos restaurants. Al mig s’hi alça el monument als defensors de la ciutat Girona durant els setges del 1808-1809, de l’escultor Parera.

Museu d’Història dels Jueus
Explica la història de les comunitats jueves medievals de Catalunya, amb una atenció especial a la de Girona. Destaca la col·lecció única de làpides hebrees medievals procedents del cementiri jueu de Montjuïc.

Museu del Cinema
Ocupa l’antiga Casa de les Aigües, en un indret cèntric del Mercadal, i s’hi exhibeix la valuosa col·lecció Tomàs Mallol de precinema, des de les primeres imatges en moviment del teatre d’ombres fins al cinema actual.

Museu d’Història de Girona
Ocupa un antic convent de frares caputxins (s. XVIII), del qual se’n conserven el dessecador, el claustre i la cisterna, i dóna a conèixer el procés de formació de Girona, des de la fundació pels romans (s. I aC) fins a la recuperació de la democràcia, a partir de 1975. Es completa amb diversos àmbits temàtics, com la Sala de la Sardana.

Casa Masó
Casa natal de Rafael Masó (1880-1935), una de les obres més importants de la seva arquitectura i l’única que està oberta al públic de les famoses cases del riu de Girona.

Museu d’Arqueologia
Fundat el 1846, és un dels més antics de Catalunya. Aplega els materials arqueològics trobats a les excavacions de la regió de Girona, des de la prehistòria fins a l’edat mitjana, en particular, d’Empúries i de la mateixa Girona.

Museu d’Art
Instal·lat a l’antic palau episcopal, aquest notable edifici, modificat i ampliat entre els segles X i XVIII, conté una valuosa col·lecció d’art de la regió de Girona. Les col·leccions de romànic i gòtic situen el museu en el tercer lloc en importància de Catalunya.

Museu-Tresor de la Catedral
Conserva notables obres d’art religiós, com ara el còdex del Beatus (s. X), el cèlebre Tapís de la Creació (s. XII), un conjunt valuós d’escultura, pintura i argenteria gòtiques i el retaule renaixentista de Santa Helena (s .XVI).